El despertador

.
Com un grill borratxo i nerviós
cada dia al matí
em sacseges tot el cos
amb el teu “pitar” tan fi.

I et vento un mastegot
que no sé com no t’espatlles
perquè vas de la tauleta
a la catifa de ratlles.

Quedo una estona estorada,
el cor em salta en el pit
però m’estiro i m’arronso
i no puc sortir del llit.

Quan han passat deu minuts
haig de corre donant salts,
no trobo les sabatilles
doncs són a l’altre costat
maleït despertador,
corre, corre, que fas tard.

Mercè Bastida

.