A la serralada de Marina

.

Al peu de la serralada de marina i viu una flor preciosa

Al seu nom, és el de la serralada, Marina

Professora d’informàtica de la gent gran

Amable, simpàtica, carinyosa, dolça, pacient i tolerant, amb la gent gran

La podem obsequiar amb un pressent, petit o gran, tant se val si és petit o gran, és el que sentim per ella, el més important.

Li dediquem un sentiment, i és, estimar-la, estimar-la com sap estimar la gent gran, i portar-la sempre dintre, del que constantment està bategant.

Marina. És el millor present que et podem obsequiar, la gent gran.

Gent gran

El teu tren

.
Una nena de dotze anys
que tenia una afició,
va brodar un dia un tapís,
punt per punt amb il·lusió.

Mai va pensar que algun dia
aquell tren tan virolat
penjaria a la cambreta
del seu fillet estimat.

Ara, dintre del seu marc
li recorda sa infantesa
i dibuixant un somrís
el cor s’omple de tendresa.

Mercè Bastida

.

L'arc de Sant Marti

.
De colors tots els que vulguis,
del roig fins al groc més fi
fent un cercle ben marcat
l’Arc de Sant Martí.

De vegades, amb l’aigua caient,
surt a un punt de l’horitzó
com si un pinzell sorprenent
despertés a la inspiració.

Cada vegada més poc
la pluja ens ve a visitar
i així a l’Arc de Sant Martí
no el podem contemplar.

Més, sempre és deliciós
admirar tan bell miracle,
els colors tan encertats
meravella incomparable.

Mercè Bastida
.

A MI TIERRA

.

Qué no daría yo por nacer de nuevo
Y volver a recorrer tus calles,
Pisar el albero de tu feria,
Y la alfombra de junco del jueves de Corpus Cristi.

Qué no daría yo por volver a pasear tu alameda
y sentir el perfumes de tus de tus flores,
y el olor de la cal de tus paredes.

Qué no daría yo por vivir de nuevo entre tus gentes.
Un día sin pensarlo te volví la espalda
Nunca supe porque te abandoné
Si mi vida estaba en ti.

Durante cuarenta años me hizo daño mi traición,
Siento que mi salud se quebraja y,
Que mi camino a su fin está llegando.
Te llevo en mi corazón, eres mi tierra querida.
Si no pude en ti vivir, en ti no quiero morir

J. Peña

.