
que tenia una afició,
va brodar un dia un tapís,
punt per punt amb il·lusió.
Mai va pensar que algun dia
aquell tren tan virolat
penjaria a la cambreta
del seu fillet estimat.
Ara, dintre del seu marc
li recorda sa infantesa
i dibuixant un somrís
el cor s’omple de tendresa.
Mercè Bastida
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada