divendres, 29 de maig de 2009

A la serralada de Marina

.

Al peu de la serralada de marina i viu una flor preciosa

Al seu nom, és el de la serralada, Marina

Professora d’informàtica de la gent gran

Amable, simpàtica, carinyosa, dolça, pacient i tolerant, amb la gent gran

La podem obsequiar amb un pressent, petit o gran, tant se val si és petit o gran, és el que sentim per ella, el més important.

Li dediquem un sentiment, i és, estimar-la, estimar-la com sap estimar la gent gran, i portar-la sempre dintre, del que constantment està bategant.

Marina. És el millor present que et podem obsequiar, la gent gran.

Gent gran

divendres, 15 de maig de 2009

El teu tren

.
Una nena de dotze anys
que tenia una afició,
va brodar un dia un tapís,
punt per punt amb il·lusió.

Mai va pensar que algun dia
aquell tren tan virolat
penjaria a la cambreta
del seu fillet estimat.

Ara, dintre del seu marc
li recorda sa infantesa
i dibuixant un somrís
el cor s’omple de tendresa.

Mercè Bastida

.

L'arc de Sant Marti

.
De colors tots els que vulguis,
del roig fins al groc més fi
fent un cercle ben marcat
l’Arc de Sant Martí.

De vegades, amb l’aigua caient,
surt a un punt de l’horitzó
com si un pinzell sorprenent
despertés a la inspiració.

Cada vegada més poc
la pluja ens ve a visitar
i així a l’Arc de Sant Martí
no el podem contemplar.

Més, sempre és deliciós
admirar tan bell miracle,
els colors tan encertats
meravella incomparable.

Mercè Bastida
.

divendres, 8 de maig de 2009

A MI TIERRA

.

Qué no daría yo por nacer de nuevo
Y volver a recorrer tus calles,
Pisar el albero de tu feria,
Y la alfombra de junco del jueves de Corpus Cristi.

Qué no daría yo por volver a pasear tu alameda
y sentir el perfumes de tus de tus flores,
y el olor de la cal de tus paredes.

Qué no daría yo por vivir de nuevo entre tus gentes.
Un día sin pensarlo te volví la espalda
Nunca supe porque te abandoné
Si mi vida estaba en ti.

Durante cuarenta años me hizo daño mi traición,
Siento que mi salud se quebraja y,
Que mi camino a su fin está llegando.
Te llevo en mi corazón, eres mi tierra querida.
Si no pude en ti vivir, en ti no quiero morir

J. Peña
.

dijous, 30 d’abril de 2009

El meu carrer

.

El meu carrer, petit i estret
d’un barri antic de Barcelona.
El meu carrer ple de records
de jocs d’infantesa i amor.

El meu carrer a l’estiu
ple de festa i música,
berenars a l’aire lliure,
harmonia entre el veïnat.

El meu carrer sempre serà
en el meu pensament,
un bell record, per molts anys
que passin.

Dolors Andrés

.

Rosa d’abril


Rosa d’abril, del jardí, la més ermosa
per Sant Jordi ets als carrers,
i la teva flaire ens envolta.

Els enamorats les regalen,
com a aprova del seu amor,
a les noies més galanes
que els han robat el cor.

I tot seguint la tradició
les noies els regalen un llibre,
com mana la bona educació.
.

I honoren al sant patró,
petits i grans passegen,
per les rambles, de pobles i ciutats,
tot gaudint d’aquest dia popular.

A la tarda per acabar la festa,
la cobla toca sardanes
i tots fent rotllana i agafant-nos de les mans,
puntegem la nostra dansa,
la dansa més bella que es fa i es desfà.


Dolors Andrés

divendres, 24 d’abril de 2009

EL PARAIGÜES

.

Senyora, el meu paraigües
li ofereixo de tot cor.
L’accepta, gentil poncella?
Diu no!


M’he quedat fet un bavieca
Car, francament, no esperava
D’una noia tan mullada
Una resposta tan seca.

Raimunda Paris
.

QUE ÉS L’AMOR

.
Si et pregunta què és l’amor
Algú que no en sàpiga gaire,
digues-li que és un cop d’aire
que es passa dintre del cor.

Dintre del cor hi ha un niu,
dintre del niu una flama;
fuig l’amor, el foc s’apaga,
però con que encara hi queda el caliu
shiiiuuuu! Torna a fer la flamarada.

Raimunda Paris
.

divendres, 17 d’abril de 2009

PRIMAVERA

.
Ya llegó la primavera.
Buen tiempo para el amor.
Para hacer nido los pájaros.
Para ver brillar el sol.

Para ver los campos verdes.
Y los árboles en flor.
Y los arroyos cantando.
Dulces palabras de amor.

Para observar tu mirada.
Y sentir tu corazón.
Que palpita más deprisa.
Siempre que me acerco yo.

Maria del Pilar Atance
.

divendres, 27 de març de 2009

El brotar d’una flor

.

Del ventre d’una mare enamorada
una preciosa flor brotava,
i el pare encisat que les mirava
d’emoció plorava
i com més se les mirava
més i més enamorat d’elles
se’n quedava.

Joan López
.

La rosa


A la muntanya la reina és la ginesta
i en el pla ho és el roser,
i tu ets la flor més preciosa
que pugui conrear un jardiner.

Joan López

dijous, 26 de març de 2009

El despertador

.
Com un grill borratxo i nerviós
cada dia al matí
em sacseges tot el cos
amb el teu “pitar” tan fi.

I et vento un mastegot
que no sé com no t’espatlles
perquè vas de la tauleta
a la catifa de ratlles.

Quedo una estona estorada,
el cor em salta en el pit
però m’estiro i m’arronso
i no puc sortir del llit.

Quan han passat deu minuts
haig de corre donant salts,
no trobo les sabatilles
doncs són a l’altre costat
maleït despertador,
corre, corre, que fas tard.

Mercè Bastida
.

dimecres, 25 de març de 2009

Agost de 2007

A la platja del Miracle
ha aparegut un tauró,
tothom surt de l’aigua
per no perdre
un mugró o un colló.

Cada dia va més gent
a veure aquesta atracció,
fins el parc Port Aventura
ha perdut tota atenció.

Per fi l’han atrapat
i l’han dut a un lloc millor
però el tauró està ferit
i mor, causant gran dolor
a tots els Tarragonins
que ja no li tenien por.

Mercè Bastida

divendres, 20 de març de 2009

Cirerer



Ets tu, florit cirerer
el signe de l’alegria,
que avances la primavera
tots els mitjans de gener.

Tu, escuma voladora
de flor blanca com la neu
que una ventada cruel
t’escamparà per la plana
sense dir-nos ni un adéu.

Pobre cirerer florit
ets igual que un ganivet
anuncies la primavera
i de cop ens torna el fred.


Mercè Bastida